Tractament de l'epilèpsia

Medicaments

El tractament de l’epilèpsia pot abastar diverses facetes. Però cal tenir clar una cosa: encara no existeix una cura per l’epilèpsia. Els medicaments no curen l’epilèpsia de la mateixa manera que la penicil·lina pot curar una infecció. Per a moltes persones amb epilèpsia, però, el medicament serveix per prevenir les crisis, sempre que es prenguin regularment. A més, és important tenir clar que una teràpia amb medicació requereix la participació activa del pacient per tenir èxit.

Imagen de EFNC.
Imagen de EFNC.

Els fàrmacs antiepilèptics se solen incloure en el tractament de l’epilèpsia, i prevenen les crisis en la majoria de les persones si els prenen amb regularitat segons la prescripció mèdica. S’ha estimat que almenys el 50% de tots els pacients amb epilèpsia arriba a controlar les crisis durant períodes substancialment llargs de temps. Un altre 20% aconsegueix una reducció significativa del nombre de crisi. Si els pacients, en col·laboració amb el seu metge, intenten prescindir dels medicaments, han d’ésser conscients que els atacs poden repetir-se i poden tenir alt risc de complicacions greus. No obstant això, existeix la possibilitat de deixar la medicació, sempre sota la recomanació del metge.

Dissortadament, algunes persones continuen tenint crisis tot i que en el seu tractament de l’epilèpsia s’incloguin els medicaments. En aquests casos, alternatives addicionals com la cirurgia o una dieta cetogènica poden ser útils. També existeix l’esperança que la investigació produeixi en el futur nous medicaments i noves formes d’ús dels mateixos, que amb el temps lliurin de les crisis a tots els que tenen epilèpsia. Diverses fundacions relacionades amb l’epilèpsia segueixen finançant la recerca bàsica i clínica en el camp de l’epilèpsia. Tots desitgem que arribi el moment que sorgeixi una cura per a aquestes condicions.

Els medicaments específics

neuron-efncLa majoria dels medicaments per a l’epilèpsia es prenen per via oral. El medicament depèn del tipus d’epilèpsia que una persona està tenint. Les persones reaccionen al tractament de l’epilèpsia amb medicaments de diferents maneres. Algunes pateixen efectes secundaris, i d’altres no. Hi ha persones que veuen remetre les crisis, mentre que altres només els veuen reduir-se. La clau està en trobar el medicament correcte i la dosi exacta per a cada persona

Sempre que sigui possible, els metges tracten d’evitar les crisis amb un sol medicament. Això es coneix com monoteràpia. No obstant això, algunes persones poden requerir diversos fàrmacs. Cal tenir en compte que no tots els medicaments funcionen per a tots els tipus d’epilèpsia.

Els medicaments per a l’epilèpsia tenen efectes secundaris. Alguns estan relacionats amb la dosi, i els pacients es tornen més propensos a mesura que augmenta la dosi. Altres sorgeixen sense relació amb la dosi de medicació, i apareixen normalment al principi de la presa del mateix.

Tractament i eficàcia

La majoria d’especialistes coincideixen en el fet que el tractament de l’epilèpsia mitjançant fàrmacs antiepilèptics proporciona un control complet a més de la meitat dels pacients amb epilèpsia, mentre que entre un 20% i un 30% veuen com el seu nombre de crisis es redueix. La resta no respon a la medicació. Algunes d’aquestes persones poden provar altres opcions.

Diversos informes mèdics suggereixen que entre el 75% i el 80% dels pacients amb epilèpsia idiopàtica tenen un control fiable i a llarg termini de les crisis amb els medicaments disponibles en l’actualitat. Algunes enquestes a pacients, però, mostren un percentatge més elevat de persones que segueixen patint crisis. Aquests resultats diferents poden ser deguts a problemes de biaix de les enquestes i al fet que tant metges com pacients poden tenir interpretacions diferents sobre el grau de control de les crisis.

Tractaments pal·liatius

Estimulador del nervi vague

L’estimulació elèctrica del nervi vague (ENV) és un procediment que ha demostrat la seva eficàcia en la disminució de la freqüència i severitat de les crisis en pacients amb epilèpsia de difícil control. S’utilitza en pacients amb epilèpsia refractària al tractament amb fàrmacs antiepilèptics que no són candidats a un tractament quirúrgic  o que no desitgen sotmetre’s a un tractament quirúrgic del cervell. En aquest sentit, és important recordar que la cirurgia resectiva és molt més efectiva que l’ENV en candidats apropiats pel qual l’ENV es considera un procediment pal·liatiu.

Més informació aquí.

Dieta cetogènica

Es tracta d’una dieta estricta basada en aliments rics en greixos i baixos en carbohidrats, proteïnes i calories. El seu objectiu és reduir el nombre de crisi. En alguns tipus d’epilèpsia, especialment en nens, aquesta dieta específica ha demostrat la seva utilitat. Aquest tipus de dieta ha de fer-se en centres especialitzats i sota supervisió estricta de nutricionistes.

En circumstàncies normals, els aliments que ingerim ens aporten hidrats de carboni, grasses i proteïnes, que són les principals fonts d’energia de l’organisme. Els carbohidrats són utilitzats de manera preferencial en trobar-se fàcilment disponibles i en poder ser metabolitzats ràpidament. El paper del greix, no obstant això, és el d’emmagatzemar energia de manera que el cos solament l’empra quan ha esgotat els carbohidrats. Quan es dóna aquesta situació, el cos converteix els greixos emmagatzemats i les aprofita com a energia.

En la dieta cetogènica, el consum de greixos s’incrementa de manera significativa mentre que la de carbohidrats disminueix de forma exponencial. Quan l’organisme recorre a els lípids, quan es metabolitzen, es produeix acitosi i cossos cetònics com si d’una situació de dejuni es tractés. Encara que no se sap quin és el motiu, la dieta cetogènica és capaç de disminuir el nombre de crisi en pacients amb epilèpsia. La veritat és que una gran part de les persones que la inicien, milloren molt significativament.

Més informació en aquest enllaç.